CONEIXEMENT DEL MEDI

TEMA 2

LA FUNCIÓ DE RELACIÓ

UNITAT - 2   LA FUNCIÓ DE RELACIÓ

Consisteix en captar informació de l'ambient per mitjà dels órgans dels sentits, enviar-la al cervell i actuar.
Per mitjà de la funció de relació responem als canvis que es produeixen al nostre medi extern.
En la funció de relació hi intervenen:

• 1 . Els órgans dels sentits : vista,oïda,olfacte,gust i tacte.
• 2. El cervell, que pertany al sistema nerviós.
• 3 . I l'aparell locomotor ,format pel sistema muscular i el sistema ossi.

Com es produeix la funció de relació?

1. Els órgans dels sentits capten la informació per les cèl.lules receptores,que la envien pels nervis al cervell.
2. El cervell rep la informació, la interpreta i actua.
3. Els músculs reben ordres del cervell i ens fan desplaçar.

*  Hi ha diferents tipus de nervis : òptics(ulls),auditius (orelles), gustatius (llengua), olfactius (nas),....

L'aparell locomotor:

Està format per l'esquelet i la musculatura.
Els ossos de l'esquelet s'uneixen per  articulacions,que poden ser : fixes (crani) i mòbils (colze,genoll i coll).
Els lligaments uneixen les articulacions mòbils i els tendons uneixen músculs i ossos.

El sistema nirviós :
És el que dirigeix la funció de relació per mitjà del cervell. Està format per teixit nirviós,repartit per tot el cos, compost per neurones que són unes cèl.lules capaces de rebre i enviar missatges.
El sistema nirviós té dues parts :

• El sistema nirviós central : Format per :

1. .Encèfal :   És el principal centre de control del cos.Situat al cap i protegit pels ossos del crani.Té tres parts :                                                                                                                                                    Cervell : Controla els actes voluntaris i emmagatzema la memòria                                            Cerebel :  Coordina els moviments i manté l'equilibri.                                                                 Bulb raquidi : Regula l'activitat de molts òrgans.
2. .La medul.la espinal: Que va des de l'encèfal fins al final de l'esquena.Està protegida per la            columna vertebral.

• El sistema nerviós perifèric:Format pels nirvis que duen informació des dels sentits fins al sistema nirviós central,i d'aquest a altres òrgans.Tipus de nirvis :

1.Sensitius :Porten informació dels sentits cap al sistema nirviós central.

2.Motors : Porten ordres des del sistema nirviós central fins als músculs i altres òrgans.

LES NEURONES:

Són cèl.lules capaces de rebre i enviar missatges. Tenen tres parts :
Cos : Conté el nucli i els orgànuls cel.lulars.
Dendrites :  Són prolongacions gruixudes i ramificades.A través d'elles arriba informació a la neurona procedent dels òrgans dels sentits o d'altres neurones.
Axó : És una prolongació que transmet informació des de la neurona a altres neurones o òrgans del cos.
Els axons s'uneixen per formar els nervis .

* L'axó envia la informació a la dendrita.

http://www.youtube.com/watch?v=Krabo0GPc5A&feature=related * video sobre la neurona.

L'APARELL LOCOMOTOR

Els ossos i els músculs

L'aparell locomotor és l'aparell encarregat del moviment del cos. Gràcies a l'aparell locomotor, podem moure el cos i desplaçar-nos. Està format per dos grans tipus d'elements: els ossos i els músculs.

· Els ossos

Els ossos són unes peces dures i poc flexibles. Tenen tres funcions:

• Donar forma al cos
• Protegir òrgans delicats com l'encèfal i el cor.
• Fer possible el moviment

Molts ossos, com els de les extremitats, tenen forma cilíndrica, mentre que d'altres, com els del cap, són plans. Els extrems d'alguns ossos, com els de les extremitats estan recoberts de cartílags, una substància tova i elàstica. El conjunt dels ossos forma l'esquelet.
· Els músculs
Els músculs són la carn del cos. En general, són allargassats i acabats en unes fibres anomenades tendons, per on s'uneixen als ossos.
Hi ha músculs que no participen en el moviment del cos. N'és un exemple el cor.

L'aparell locomotor permet moure el cos. Està format pels ossos i els músculs.

Els ossos i les articulacionsEl nostre cos es divideix en el cap, el tronc i les extremitats. Cada part té una estructura òssia especial.

· Els ossos del cap El cap es divideix en cara i crani. Els ossos del crani protegeixen l'encèfal. A la cara trobem dues cavitats, que allotgen els ulls, i els maxil·lars, on hi ha les dents. Tos els ossos del cap estan units entre si, sense possibilitat de moviment, excepte el maxil·lar inferior. Els ossos del tronc En el tronc podem distingir la columna vertebral i la caixa toràcica La columna vertebral, formada per 33 vèrtebres, allotja al seu interior la medul·la espinal. És l'eix central de l'esquelet: subjecta el crani i les costelles i està unida a les extremitats. Té forma sinuosa i està dotada d'una mica de mobilitat. La caixa toràcica està formada per 12 parells de costelles, que s'uneixen per darrere a la columna vertebral i per davant a un os allargat anomenat estèrnum. Protegeix el cor i els pulmons. Els ossos de les extremitats Les extremitats es divideixen en superiors i inferiors. Les superiors s'uneixen al tronc mitjançant l'omòplat i la clavícula, i les inferiors mitjançant la pelvis, que està formada per diversos ossos soldats.

Les articulacions Les articulacions són els punts on s'uneixen els ossos.Poden ser de tres tipus: Mòbils: Els ossos que les formen es poden moure bastant lliurement. En són exemples l'espatlla, el colze, el maluc i el genoll. Semimòbils: Els ossos que les formen es mouen molt poc. En són exemples les vèrtebres de la columna vertebral. Fixes: Els ossos que les formen no es poden moure. En són exemples els ossos del cap i de la pelvis.

Els moviments de les extremitats superiors

Les extremitats superiors estan formades per tres parts, el braç, l'avantbraç i la mà. El braç està unit a la clavícula i l'omòplat, i l'avantbraç uneix el braç amb la mà. Cada una d'aquestes unions o articulacions permet fer uns moviments determinats. A continuació els observarem. Espatlla Colze Canell L'espatlla permet moure el braç gairebé en totes direccions: amunt, avall, cap a dins i cap enfora. El colze només té un moviment, el que permet flexionar i estendre l'avantbraç. El canell pot fer dos moviments, el de flexió i extensió de la mà. Aquest segon moviment és possible gràcies a la rotació del cúbit i el radi.

L'esquelet està format pels ossos i les articulacions. Es divideix en ossos del cap, del tronc i de les extremitats.

Els músculs   Els músculs són la carn del nostre organisme. Estan units als ossos pels tendons, i en contreure's i estirar-se mouen els ossos i, per tant, el cos.

· Els principals músculs del cos

· El moviment de l'avantbraç Els músculs es contreuen i s'estenen. Quan es contreuen, es fan més curts i més gruixuts. Per recuperar la mida i la forma i la forma original, es relaxen i s'estenen. Els músculs només fan força quan es contreuen. Així, per moure l'avantbraç caldran dos músculs: un que en contreure's el flexioni i un altre que en contreure's l'estengui. La flexió de l'avantbraç L'extensió de l'avantbraç Quan el bíceps es contreu i s'escurça, flexiona l'avantbraç cap al braç. Quan el tríceps es contreu i s'escurça, estén l'avantbraç. El bíceps i el tríceps funcionen coordinadament. Quan un es contreu, l'altre es relaxa i s'estén. Així, mai no poden estar tots dos músculs contrets.

Els músculs es contreuen i s'estenen. Gràcies a aquests canvis, mouen els ossos.

El sistema nerviós i els moviments:

Els moviments que fem poden ser : voluntaris o reflexos.
Voluntaris :  Els fem de manera voluntària i conscient,perquè volem.Aquests moviments els ordena el cervell.
Reflexos : Són involuntaris,molt ràpids i tenen lloc de manera automàtica.Tenen funció protectora i els ordena la medul.la espinal.
Com es produeix la resposta :

1. Un òrgan dels sentits capta un estímul,com ara que ens cremem,i per mitjà dels nervis sensitius envia la informació a la medul.la.
2. La medul.la rep la informació i ordena el moviment.
3. El nervis motors transmeten l'ordre als músculs i aquests es mouen : treiem ràpidament la mà.

LA COORDINACIÓ INTERNA   : 
El medi intern el forma tot el què hi ha dins el cos humà : ronyons,pulmons,cor,...
La coordinació interna forma part de la funció de relació i la realitza el sistema nerviós,actuant sobre els músculs involuntaris i el sistema endocrí.
Els músculs involuntaris funcionen sense que ens n'adonem .Exemple: els del cor que el fan bategar,els del tub digestiu,...
El sistema endocrí està format per les glàndules endocrines.Aquestes glàndules  fabriquen hormones  i les aboquen a la sang, on actuen de missatgeres,transmetent ordres.
El sistema endocrí,controla el creixement i la reproducció.Té glàndules com :

• La hipòfisi : Produeix l'hormona del creixement i hormones que fan funcionar altres glàndules endocrines.
• La tiroides : produeix la tiroxina(hormona),que fa que aprofitem adequadament els nutrients.
• El pàncrees : Produeix l'hormona de la insulina,que regula el sucre que circula per la sang.
• Les glàndules suprarenals. Produeixen adrenalina,davant situacions d'alarma.
• Els ovaris :  produeixen hormones sexuals femenines.
• Testicles :  Produeixen hormones sexuals masculines..

AUTOAVALUACIÓ :    Comprova si portes bé el tema.

1 - Què és la funció de relació?.

2 - Quins òrgans i sistemes intervenen en la funció de relació?.

3 - Parts de la neurona.

4 - Diferència entre moviment voluntari i moviment involuntari.

5 - Indica les hormones que fabrica cada glàndula :
     Hipòfisi.
     Tiroides.
     Pàncrees.
     Ovaris.
     Testicles.

6 - Completa :

• Els músculs reben ordres del cervell o mèdul.la a través dels ..............................
• Els ossos   s'uneixen a les articulacions mòbils  pels ......................
• Els ossos s 'uneixen als músculs pels...........................
• Les cèl.lules receptores reben .....................................
• Quina part del sistema nerviós central ordena els moviments voluntaris?.............................................
• i els involuntaris?........................................

7 - De quins tipus de nirvis està format el sistema nerviós perifèric?.

8 - A què es deuen els moviments que fa l'aparell locomotor?.


SOLUCIONS : 
1 - Consisteix en captar informació de l'exterior per mitjà dels òrgans dels sentits i respondre a aquests 
      canvis.
2 - Hi intervé el sistema nirviós, els òrgans dels sentits i l'aparell locomotor.
3 - Cos (nucli,nucleol). dendrites i axó.
4 - El moviment voluntari el fa el cervell quan nosaltres li donem una ordre i en som conscients. Exemple: 
      agafo un llapis amb la mà.
     El moviment involuntari es produeix d'una manera molt ràpida i l'ordena la mèdul.la espinal.Exemple: em        punxo i trec ràpidament la mà.
5 - hormona del creixement.
     tiroxina.
     insulina.
     estrògens.
     testosterona.
6 - ....nervis motors.
      ....lligaments.
      .... tendons.
     ..... estímuls de l'exterior.
        ...el cervell..... i la mèdul.la.  
7 - De nervis sensitius,que porten informació des dels sentits fins al sistema nerviós central
8- Es fan gràcies a la contracció i relaxació dels músculs.
Si has contestat bé a aquestes preguntes,ja comences a estar preparat-da per obtenir bons resultats          a l'examen.

POSA'T A PROVA 

Parts de la neurona 
Parts del sistema nirviós 
Els ossos 
Els músculs 
Prova 1 
Prova 2 
Prova 3 
Prova 4 

Esta página
es segura

Bitdefender Antivirus Plus 2012

 TEMA 13

El Paleolític

L'home del Neandethal

L'home de Cromagnon

Neolític i edat dels metalls

Prehistòria a les Illes Balears

Activitat de repàs de la Prehistòria 

tartessos i pobles colonitzadors 

De la prehistòria a l'edat mitjana

___________________________________________________________________________________

TEMA 10 LES AIGÜES D' ESPANYA I LES ILLES BALEARS

Rius vessant mediterrani

TEMA 9 ELCLIMA D'ESPANYA I DE LES ILLES BALEARS.

 

 

Repassa i practica. 

A practicar!

I MÉS PRACTICAR! 

 LA VEGETACIÓ

TEMA 8 EL RELLEU D'ESPANYA I DE LES ILLES BALEARS.

Practica mitjançant els següents enllaços.

Illes Balears

A més a més aquí hi trobareu tot el que hem treballat sobre el relleu d'Espanya. Mirau bé i també hi trobareu enllaços per autoavaluaros.

El relleu d'Espanya 

I activitats per repassar i saber si heu assimilat els continguts

El relleu d'interior 

El relleu d'interior2 

I per saber-ne més!

tria la resposta correcta 

Completa el mapa 

Relaciona 

 Completa el mots encreuats 

Completa 

TEMES  4 i  5

LA TERRA I L'UNIVERS

No hi ha examen (excepte pels alumnes que no tenguin Internet o no puguin accedir al blog).
Heu d'organitzar-vos en grups de quatre i repartir-vos la feina segons sigui el vostre personatge...
Sereu quatre científics especialitzats en l'art planetari amb diferents deures: el responsable gràfic, el reporter, el tècnic informàtic i el responsable de la correcció lingüística. 
Elaborareu un treball  i una presentació de diapositives  a partir d'aquesta Webquest:

webquest

els ecosistemes

Tema 1: ELS ÉSSERS VIUS
La cél·lula
Els éssers vius
Característiques dels éssers vius
Relació amb el medi

Punts importants per l'examen:

- Ésser viu i ésser inert.
- Funcions vitals dels éssers vius.
- Vertebrats i invertebrats.
- Cél.lula.
- Parts d'una cél.lula.
- Cél.lula vegetal i animal.
- Pluricel.lulars i unicel.lulars.
- Els 5 regnes.
- Nivells d'organització.



Esquema essers vius

LA CÈL·LULA

L'estructura dels éssers vius

· La cèl·lula
Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Les cèl·lules són la base de la vida. Les seves característiques principals són:

• Són tan petites que només es poden veure amb el microscopi.
  
• Realitzen totes les funcions vitals: s'alimenten, es relacionen amb l'entorn i es reprodueixen.
  

· Éssers unicel·lulars i éssers pluricel·lulars
Segons la seva estructura, els éssers vius poden ser:

• Éssers unicel·lulars. Estan constituïts per una sola cèl·lula. En són exemples els bacteris, els protozous com ara l'ameba i el parameci, i alguns fongs com ara els llevats i les floridures.

• Éssers pluricel·lulars. Estan constituïts per milers o milions de cèl·lules. En són exemples els animals, les plantes i la majoria de fongs.

Existeixen també uns organismes que no estan formats per cèl·lules: són els virus. Els virus es caracteritzen perquè no es poden reproduir per ells sols. Per fer-ho, han 'introduir-se en cèl·lules d'altres éssers vius.

 

Els éssers vius estan formats per cèl·lules.

L'estructura de les cèl·lules

Les cèl·lules presenten una estructura força complexa. En general, es distingeixen les parts següents:

• La membrana cel·lular. És la capa que envolta i protegeix la cèl·lula. Aquesta membrana és porosa, i pot ser travessada per diverses substàncies com ara l'aigua i les substàncies nutritives.

• El citoplasma. És el líquid contingut dins la membrana. En el seu si es troben els diferents orgànuls de la cèl·lula i el nucli.

• El nucli. És l'òrgan encarregat de dirigir les funcions de la cèl·lula: captar aliment, coordinar els moviments i reproduir-se. Algunes cèl·lules, però no tenen nucli.

• Els orgànuls cel·lulars. Són petits òrgans que suren en el citoplasma. N'hi ha de diferents tipus. Algunes de les seves funcions són emmagatzemar aliment i transformar l'aliment en energia.

  Tipus de cèl·lules

•  Les cèl·lules animals.Tenen una membrana cel·lular i un citoplasma , on suren el nucli i diversos orgànuls cel·lulars.

 

• Les cèl·lules vegetals. Es diferencien de les cèl·lules animals perquè tenen, en uns orgànuls especials, un pigment verd anomenat clorofil·la i, envoltant la membrana cel·lular, una capa rígida anomenada paret cel·lular.

Les cèl·lules dels bacteris. Es diferencien de les cèl·lules dels animals perquè no tenen nucli tot i que tenen material nuclear. Així doncs, tenen una membrana cel·lular protegida per una paret cel·lular, el citoplasma, diversos orgànuls cel·lulars i matèria nuclear.

Aquestes són les característiques pròpies de les cèl·lules animals: 

• Tenen la membrana plasmàtica, sense d'altres cobertures.
• No tenen cloroplasts i, per tant, no realitzen la fotosíntesi.
• Tenen pocs vacúols i força petits.

 Les característiques pròpies de les cèl·lules vegetals són:

• A més de la membrana plasmàtica igual a la de les cèl·lules animals tenen una altra coberta  anomenada paret cel·lular. 
• En el citoplasma de les cèl·lules verdes hi trobem uns orgànuls d'aquest color anomenats cloroplasts, molt importants perquè fan un procés anomenat fotosíntesi.
• En les cèl·lules vegetals acostuma a haver-hi un gran orgànul anomenat vacúol. 

 


NUTRICIÓ, PER CONÈIXER-NE MÉS ASPECTES:



Per preparar el tema 1 i 2 de Medi us recoman visitar aquesta pàgina La funció de nutrició